Jean Pierre Velly i Rosa Maria Estadella van ser una parella de pintors i gravadors de finals de segle XX, residents a Formello, un poblet situat als afores de Roma.
La Rosa Maria era catalana, va néixer a Barcelona el 3 de març de 1942, on va viure durant la seva infància i joventut. Els estius els passava amb la família a la casa de vacances de l’avi matern, a Sant Pere de Torelló, un poble osonenc a cavall de terres garrotxines. Des de petita va desenvolupar una forta sensibilitat artística i creativa. Ja il·lustrava llibres infantils quan va començar a estudiar Belles Arts, estudis que compaginava amb la feina a la tipografia que el seu pare tenia al carrer Verdi.
Amb poc més de vint anys, el 1964, va marxar a París, on es va dedicar al gravat i va guanyar el premi per a gravadors estrangers a l’Atelier de Lucien Couteau. També anava a l’escola de Belles Arts de París on va conèixer en Jean Pierre.
En Jean Pierre era bretó, va néixer a Audierne el 14 de setembre de 1943. Degut a la feina del pare, que era gendarme, canviaven sovint de ciutat, però gairebé cada estiu tornaven a la Bretanya per passar les vacances amb els avis materns. Terra de mariners i de llegendes, la cultura cèltica i la figura dels avis materns seran fonamentals en el desenvolupament de la poètica artística de Velly, que ja de ben petit demostra una forta vocació artística.
Als seixanta es trasllada a París, de nit treballa a correus i de dia estudia i copia els grans mestres al Louvre, on queda colpit amb les matrius dels gravadors nòrdics. El gravat, la representació en blanc i negre, serà el seu primer gran amor artísticament.
També s’enamora de la Rosa Maria, això és l’any 1965. L’any següent es casen, pel civil a París i per l’església a Barcelona. El mateix any en Jean Pierre guanya el concurs nacional de gravat, Il grand Prix de Rome, que atorga al vencedor una beca de tres anys a la Villa Medici, a Roma, on es traslladaran a principis del 1967. Passats els tres anys, la parella d’artistes decideix quedar-se a Itàlia, però es traslladen a Formello, un poble a la campanya, als afores de Roma.
Velly té els seus tallers de gravat i pintura al casc antic del poble, on sovint el vénen a veure galeristes, crítics d’art i escriptors. Senzill, amable i directe, Velly ràpidament es fa amb la gent del poble, protagonistes de molts dels seus retrats. Participa en vàries mostres a Roma, dedicant-se cada cop més a la pintura que al gravat, sobretot a partir dels vuitanta. També es dedica a l’ensenyament, tant amb alumnes propis com a través de l’escola de gràfica. El 1990, amb només 46 anys, mor en un accident a bord d’un catamarà al llac de Bracciano.
Estadella, a Formello, treballa a l’estudi de casa seu, dedicant-se sobretot a la pintura amb aquarel·la i a l’oli, i participant en mostres personals i col·lectives ja sigui a Itàlia o a l’estranger. És sobretot a partir del 1988 que aprofundeix en la tècnica de l’oli i experimenta un estil molt personal. El 1998 emmalalteix i es trasllada a la Bretanya per curar-se, un indret molt estimat també per ella, on retroba una estreta i molt sentida relació amb la natura i el mar que sempre ha estimat tant i al qual dedica les seves últimes obres: intenses aquarel·les de la costa bretona. Al setembre del 2000 torna a Itàlia per estar amb els seus fills; morirà l’11 de novembre a Roma amb tan sols 58 anys.
Article anterior: El Mural
Article següent: Comença l’aventura!
Homenatge a Jean Pierre Velly i Rosa Maria Estadella 