Avui és 8 de desembre, la Puríssima, el dia de la Immaculada Concepció. Aquest any, a la ciutat comtal, avui és un dia especial: per primera vegada s’il·luminarà l’estel que corona la torre de Maria, la que s’alça sobre l’absis i la primera de les torres centrals de la Sagrada Família que s’ha culminat.
Al mural, la icònica silueta dels quatre campanars sentencia que el paisatge que veiem amb l’albada de fons no pot ser un altre que el de la nostra ciutat. Segurament és la imatge que millor representa el temple, durant molts anys els campanars de la façana del Naixement n’han sigut la cara visible i han esdevingut una mena d’estendard de la ciutat.
Però l’obra mestra d’Antoni Gaudí és una obra viva, un testimoni del pas del temps. I en el punt en què ens trobem ara mateix som més a prop que mai del final. És per aquest motiu que, amb la mirada posada al futur, ens havíem plantejat de dibuixar al mural la Sagrada Família acabada, amb les torres de Jesús, Maria i els quatre evangelistes alçant-se per sobre dels flancs meridionals del turó del Carmel:
Era un imatge que encaixava amb la idea central del mural, la de la dona que espera un fill i observa el naixement d’un nou dia. Una mirada esperançadora, com no pot ser d’altra manera, una mirada cap aquest mar proper i alhora llunyà que ens permet ampliar el camp de visió i ens aporta la serenor necessària, una mirada a l’horitzó, als dies que vindran. Tenia sentit doncs que en aquest paisatge poguéssim contemplar la Sagrada Família acabada, una imatge de futur i també una imatge d’esperança, d’un somni que s’haurà acomplert.
Finalment però, la clàssica imatge dels quatre campanars es va imposar al mural, malgrat que la orientació tampoc fos la correcta. Els canvis volen temps, ja se sap. Sempre hi haurà qui defensarà que la Sagrada Família no s’hagués hagut de continuar en morir en seu creador, malgrat que Gaudí tenia molt clar que el seu somni l’haurien de culminar les generacions posteriors i així ho va disposar.
Així doncs, acompanyant els quatre campanars del temple, podem veure al mural quatre molins de vent. Són els gegants contra els quals va lluitar el Quixot o són els aerogeneradors dels quals ja es parla a les cimeres del canvi climàtic? Veurem molins de vent a Collserola o a les costes de Barcelona abans no s’acabi la Sagrada Família? Això sí que suposaria un canvi de l’skyline de la ciutat. En tot cas són un recordatori de la incoherència manifesta que suposa el decalatge notori entre l’energia que consumim i la que genera la ciutat. I són, aquests sí, una imatge de futur, un futur que, malgrat tot, esperem que sigui millor. Al mural doncs, la Sagrada Família evoca el passat i els aerogeneradors el futur. En conjunt volen ser una síntesi del pas del temps, d’una ciutat i un món en constant transformació.
Passat i futur. El present el vivim avui amb l’encesa de l’estel que evidencia que els pronòstics eren bons: just des del terrat d’aquesta casa vestida amb el mural, s’albira la torre de Maria sobresortint lleugerament per sobre la “Muntanya Pelada”. Els esbossos són d’abans que la torre comencés a treure el cap, així que la intuïció no va fallar, el barri dels Penitents tindrà a partir d’avui un nou estel a l’horitzó.
Amb aquesta anècdota us deixem fins passat Reis i passada la Candelera, el 7 o 8 de febrer tornarem amb una nova història del mural. Que tingueu unes bones festes.
PD: Per cert, Gaudí deia que la Sagrada Família seria un far per la ciutat, avui això començarà a prendre sentit. Estic segur que el Jean Pierre seria feliç de veure aquest original far al bell mig de la ciutat. Però bé, no ens avancem, sobre fars, dics i penya-segats ja en parlarem un altre dia.
Homenatge a Jean Pierre Velly i Rosa Maria Estadella 